Aquest bloc és un intercanvi d'informació i d'aprenentatge entre els alumnes de música de 1er, 3er i les optatives de música de 1er, 2n, 3er i 4t d'ESO i el seu professor de música durant el curs 2015/2016
Ara tocarem amb les flautes una de les cançons més escoltades durant la nostra infantesa (em refereixo la dels alumnes, és clar): la dels dibuixos del Shin Chan.
Poca broma perquè la dificultad d'aquest tema és el tempo musical, és a dir, la velocitat de la cançó. Negra a 120 polsacions per minut!!!! Mica en mica, però a poc a poc anirem estudiant accelerant. De notes no és gaire difícil, però caldrà treballar-la ben fort. En aquest cas compartim cançó tant els del A com els del B.
Aquí teniu un vídeo per si algú ja no se n'enrecorda pas:
Continuem fort després de Santa Cecília. Els de l'optativa de 1er d'ESO s'han decantat per la música més comercial i van triar treballar aquestes dues cançons. Es tracten del When i'm gone, de la cantant i actriu nordamericana Anna Kendrick. Aquesta cançó va tenir la particularitat d'haver fer famosa una curiosa coreografia realitzada amb gots. També la treballarem, encara que alguns alumnes ja havien fet aquesta coreo a primària.
L'altra cançó que treballarem paral·lelament serà Shake it off, de la cantant i actriu estadounidenca Taylor Swift. Aquesta cançó va ser una de les més guardonades durant l'any 2014.
Dues cançons molt recents, que de ben segur farem versions interessants.
Aquí teniu els enllaços per a treballar-les a casa:
Comentarem a classe, tenint en compte que estem explicant els instruments cordòfons, el funcionament de producció de sons en dos instruments de teclat: el clavicèmbal i el piano. Veieu la complexitat per fer sonar les cordes.
Recordeu que el piano és de corda percudida i el clavicèmbal, de corda polsada. Fixeu-vos als vídeos.
Després d'estudiar, parlar molt sobre el naixement del rock and roll i dels seus inicis com a gènere musical, passem d'etapa i ens endinsen als anys 60, quan el rock and roll arribà a Europa per la porta d'Anglaterra i de mica en mica es va transformar en un nou estil molt particular, el qual va ser batejat amb posterioritat com a "pop britànic". Va ser els Beatles el grup de música més representatiu del moment i el que va protagonitzar aquest canvi d'estil que provenia del rock and roll més genuí i nordamericà dels anys 50.
Estem veient a les classes el film "Great balls of fire", del any 1989, del director Jim Mc Bride, on plasma els inicis d'una llegenda del rock and roll dels 50, en Jerry Lee Lewis. Comentem no només aspectes musicals, sinó també questions socials del moment històric en què es basa la pel·lícula. Aquí teniu l'enllaç de vídeo: FILM "GREAT BALLS OF FIRE".
Paral·lelament estem veient un documental sobre la societat de la dècada dels 60 amb els Beatles com a leitmotiv: LOS 60, LA DÉCADA DE LOS BEATLES
Estudiarem l'evolució del rock i com aquest estil musical va transformar la societat de cada dècada, apart d'interpretar un rock and roll al més pur estil de Chuck Berry, del qual us deixo penjat l'acompanyament per a que el pogueu assajar a casa.
Els de primer A estan treballant una de les cançons més famoses i guardonades del cinema dels últims temps: La vida és bella, del compositor italià Nicola Piovani. Aquesta cançó va formar part de la banda sonora de la pel·lícula amb el mateix nom, la qual al 1998 va guanyar, entre d'altres premis, l'Òscar a la millor banda sonora. Una dolça melodia basada en petites escales ascendents i descendents que van jugant com a petits motius amb un caràcter que balla entre l'alegria i la melancolia.
Els del B toquen un dels temes més representatius de la música popular de finals del segle XX. Imagine, tema del John Lennon s'ha convertit en un símbol musical de la pau. Uns dels temes més escoltats de les darreres èpoques on el fraseig de les melodies fa que la interpretació no sigui tan senzilla.
