Aquest bloc és un intercanvi d'informació i d'aprenentatge entre els alumnes de música de 1er, 3er i les optatives de música de 1er, 2n, 3er i 4t d'ESO i el seu professor de música durant el curs 2015/2016
Estem treballant una cançó popular típica de la cultura maorí. Ens traslladem, musicalment, cap a terres neozelandeses per a interpretar aquesta bonica melodia que ens transmet un valor molt important quan vivim en societat: Estar tots ben junts per ajudar-nos.
U, dos, tres, quatre
Tots estem en peus
Tots estem junts
Busquem el coneixement i la fraternitat de les persones
Hem vist a classe que l'etapa, històricament anomenada, Antiga va des del any 4000 abans de Crist (aproximadament) fins a la caiguda del Imperi Romà, cap al segle V després de Crist. Com veieu, es tracta d'una etapa força llarga, on malauradament no tenim moltes mostres de com podien sonar les músiques aleshores. Però, si que tenim tractats i escrits on ens expliquen com eren aquelles músiques i quines funcions teniem, així com els instruments que utilitzaven. A partir de la invenció de les escriptures (sembla ser que la civilització Sumèria va ser la primera de totes) els grans pensadors de l'època van reflectir com era la societat del moment i quines eren les seves inquietuds.
Va ser una etapa on van aparèixer grans cultures en alguns pobles arreu del món. Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma van ser les cultures que més van influenciar al món occidental. També es van desenvolupar cultures al Àsia com la Índia i la Xinesa. Però va ser la cultura de l'antiga Grècia la que més va influir en la nostra cultura actual. Podem dir que els grecs antics van ser els pares i mares de la nostra cultura i de bona part del coneixement actual de la societat. És per aquest fet que s'estudia tant, fins i tot a l'actualitat, el pensament dels filòsofs d'aquella època.
MIREM AQUEST VÍDEO PER A ENTENDRE MILLOR EL QUE PENSAVEN DE LA MÚSICA ELS ANTICS GRECS.
Ara us penjo una versió del Epitafi de Seikilos, que és l'única cançó sencera que s'ha pogut conservar de l'etapa grega, gràcies a què es va gravar l'escriptura musical en una columna conservada a l'actualitat al museu d'Art de Coopenague (Dinamarca).
PODEU TOCAR-LA AMB LA VOSTRA FLAUTA SEGUINT LA PARTITURA DEL DOSSIER. LA PODEU TOCAR A SOBRE DE LA GRAVACIÓ, JA QUE ESTÀ EN EL MATEIX MODE FRIGI (TONALITAT ACTUAL DE RE).
"LLUEIX MENTRE ESTIGUIS VIU
NO ESTIGUIS TRIST
PERQUÈ LA VIDA ÉS, PER CERT, BREU
I EL TEMPS EXIGEIX LA SEVA RETRIBUCIÓ" (Traducció de la lletra)
Estem estudiant la matèria prima de la música, allò que es fa servir per a que soni la música. Per una banda, tenim el so, per una altra, el silenci i també hem parlat del soroll.
Quant al so, veiem que per a classificar-lo, tenim quatre qualitats, que són: l'altura, la durada, la intensitat i el timbre.
A continuació us deixo uns enllaços on podeu fer uns qüestionaris referents a aquestes qualitats del so i d'altres coses vistes a les classes de música.
Continuem treballant l'evolució i les característiques de la música al cinema al llarg de la història, a més d'interpretar una de les cançons més famosas de les bandes sonores del segle XX. Es tracta de la cançó Moon River, del compositor Henry Mancini, la qual va ser guardonada amb un Òscar a la millor cançó en 1961, amb la pel·lícula Esmorzar amb diamants (Breakfast at Tiffanys), del director Blake Edwards.
Ens servirà com a suport didàctic el material penjat al següent bloc, creat pel professor de música del IES El Rincón, de Las Palmas de Gran Canàries: RINCOANDA (Clika l'enllaç).
